sábado, 18 de junio de 2011

Gonelles (part 3) Català = Mayorqí ?

Desde qe va arrancar lo qe es catalibans denominen "la reneixença" s'ha fet s'idea de qe es mayorqí és un dialecte des català. Perqè però? Si es mayorqí és un dialecte, entonses no pot tenir gramàtica perqe sino seria una llengo independent; bé ido, existexen llibres de gramàtica i ortografia de mayorqí des de es 1838 i revisats es 1872, axò vol di qe es mayorqí, existex desde es 1838 com a llengo independent, ido, i es català ? vos demanau ara, sa primera gramàtica catalana la va escriure Pompeu Fabra es 1913, fins a n'aqest moment es català no existia, sino qe es autors escrivien cadaun a sa seva manera i  deien qe escrivien o llemosí o occità, no català. Però arrel de qe es català va agafa tanta força? Prime de tot a parti des victimisme durant sa dictadura franqista, segon de sa seva influènci dins de ses comunitats autònomes durant sa transició, per exemple, quant se va fe aqi s'estatut d'autonomia, on s'especifica a s'article 4 qe es català és sa nostra llengo oficial ,i no es mayorqí, perqè heu feren axi?, ido perqe ses persones encarregades d'aprovar s'estatut estaven bax s'influènci de cataluña, ara me tratareu de paranoic i tot axò, però pensau, sa constitució española va ser aprovada per referendum popular i tots es altres estatuts d'autonomia també, en canvi, a Balears i a Valènci no, perqè vos pensau axo?, perqe sabien qe es poble hi votaria en contra, i si es poble està sotmes a unes lleis provincials qe no les han aprovat ells matexos axò segons es diccionaris se diu neodictadura, i de qi?, de catalunya, i despues venen aqestes institucions qe exalten es catalibanisme i "la nostra llengua", no vos recorda de certa manera a ses joventuts hitlerianes i a sa Opera Natzionale Bailia de Benedito Mussolini, qe se dedicaven a inculcar es nazisme i es feixisme a nes més joves? Sa prova la trobam en institucions com per exemple es SEPC o "L'obra cultural balear", plens de catalibans. Però és sa nostra feina protestar, enfadarmos, i fer presió social a sa classe política, qe volguem o no, és davall influenci catalana. Axò se pot demostra en enquestes fetes , per exemple, es 1991, despues de 8 anys de "normalització lingüística", segons es Consell de Mallorca es 81% de sa població baléà trobava qe s'huaria d'ensenya mayorqí i no català, i més recent, però voreu es canvi, es 2006 aqest 81% va baxa fins a nes 62% però axi i tot a favo de qe sa nostra llengo és es mayorqí i no es català, però a qe se deu aqesta baxada? eh?, au pensau mem.

Sa pròxima entrada sirà sobre ses diferèncis entre es simbols d'identitat des catalibans i es mayorqins.

No hay comentarios:

Publicar un comentario