Ets ilustres en defensa de sa nostra llengo

Hi ha hagut a lo llarg de s'històri distintes persones ilustres qe conexien o habitaven a ses nostres illes qe varen surti en defensa de sa nostra llengo, com per exemple Joan Mascaró i Fornés, doctor a s'universitat de Cambrige, o s'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

 Joan Mascaró afirmà : "Tots ets qi varem néxe a Mayòrca, [...] agraim de sa nostra llengo : a nes poble qe la crea i la conserva", lo qe ve a ser a nes mayorqins qe l'hem creada i gordada fins ara inclus a s'actualitat durant s'ocupació i represió de sa nostra llengo pes catalibans. Miguel de Unamuno, escriptor prestigios de sa llengo espanyola afirmà : "Adondequiera que voy me gusta leer en la lengua de aquel país, en Portugal por ejemplo, apenas leo sinó portugués, y ahora aquí, leo mallorquín. Pero cuidado que lo sea, y no catalán. No es que haya una gran diferencia entre ellos, pues son hermanos gemelos, pero me gusta apreciar las diferencias, más que las semejanzas" i "Los literarios mallorquines propenden a escribir, no en la lengua de su tierra, sinó en catalán. Los literarios y los intelectuales, aquí, generalmente son catalanistas." A n'aqest darre tros porem veure ja de bona ma i de confiança s'influènci des catalibans ja a finals des XIX i principis des XX qe fou una consequènci directe de sa renaxença.

I a tot axò qe diven es partits polítics?, ido callen i apelen a qe , qe sa notra llengo és es català u afirmen com un fet científic qe és indiscutible. Val , anem ara a posar diferents filòlegs de diferents ideologies polítiqes com contestarien. Número 1: un filòleg franqista:" La lengua oficial del reyno de España es la castellana, y el vasco, el catalán y el gallego son sus dialectos". Número 2 : un filòleg catalibà : "La llengua catalana és la llengua pròpia dels Països Catalans, i el valencià i el balear són els seus dialectes". Número 3 : un filòleg gonella :" Sa llengo de ses nostres illes és sa mayorqina, i es català n'és una, i es castellà una altre". Ses coses són axí, jutjau voltros matexos.

Gonelles (part 3) Català = Mayorqí ?

Desde qe va arrancar lo qe es catalibans denominen "la reneixença" s'ha fet s'idea de qe es mayorqí és un dialecte des català. Perqè però? Si es mayorqí és un dialecte, entonses no pot tenir gramàtica perqe sino seria una llengo independent; bé ido, existexen llibres de gramàtica i ortografia de mayorqí des de es 1838 i revisats es 1872, axò vol di qe es mayorqí, existex desde es 1838 com a llengo independent, ido, i es català ? vos demanau ara, sa primera gramàtica catalana la va escriure Pompeu Fabra es 1913, fins a n'aqest moment es català no existia, sino qe es autors escrivien cadaun a sa seva manera i  deien qe escrivien o llemosí o occità, no català. Però arrel de qe es català va agafa tanta força? Prime de tot a parti des victimisme durant sa dictadura franqista, segon de sa seva influènci dins de ses comunitats autònomes durant sa transició, per exemple, quant se va fe aqi s'estatut d'autonomia, on s'especifica a s'article 4 qe es català és sa nostra llengo oficial ,i no es mayorqí, perqè heu feren axi?, ido perqe ses persones encarregades d'aprovar s'estatut estaven bax s'influènci de cataluña, ara me tratareu de paranoic i tot axò, però pensau, sa constitució española va ser aprovada per referendum popular i tots es altres estatuts d'autonomia també, en canvi, a Balears i a Valènci no, perqè vos pensau axo?, perqe sabien qe es poble hi votaria en contra, i si es poble està sotmes a unes lleis provincials qe no les han aprovat ells matexos axò segons es diccionaris se diu neodictadura, i de qi?, de catalunya, i despues venen aqestes institucions qe exalten es catalibanisme i "la nostra llengua", no vos recorda de certa manera a ses joventuts hitlerianes i a sa Opera Natzionale Bailia de Benedito Mussolini, qe se dedicaven a inculcar es nazisme i es feixisme a nes més joves? Sa prova la trobam en institucions com per exemple es SEPC o "L'obra cultural balear", plens de catalibans. Però és sa nostra feina protestar, enfadarmos, i fer presió social a sa classe política, qe volguem o no, és davall influenci catalana. Axò se pot demostra en enquestes fetes , per exemple, es 1991, despues de 8 anys de "normalització lingüística", segons es Consell de Mallorca es 81% de sa població baléà trobava qe s'huaria d'ensenya mayorqí i no català, i més recent, però voreu es canvi, es 2006 aqest 81% va baxa fins a nes 62% però axi i tot a favo de qe sa nostra llengo és es mayorqí i no es català, però a qe se deu aqesta baxada? eh?, au pensau mem.

Sa pròxima entrada sirà sobre ses diferèncis entre es simbols d'identitat des catalibans i es mayorqins.

Gonelles (part2)

Bono, ara despres d'aqestes eleccions se veu qe es catalibans s'han cagat a nes calsons blaincs perqe se veuen veni es declivi des seu imperi "democratic". Ara senten sa por de perdre lo qe durant qasi 40 anys de "democraci" han imposat aqi a ses Balears i a nes resto de territoris de lo qe ells denominen "Països Catalans", un concepte nou inventat per ells, fruit segurament d'un vespre de quatre porrets. Ara pero ses coses canviaran i es feina de tots es qe encara mos poguem di mallurqins , fent hono a lo qe es propi nom indica, recupera tot lo qe durant aqests anys es catalibans mos han llevat.

Encara qe ells diguin tots es seus arguments son invents qe s'han transgiversat a la fi de qe defensasen lo seu, pero sisegui lletgint aqest blog anire posant fragments d'un llibre on desmonta una a una ses raons qe defensen es nacionalisme catala, com per exemple , per jo sa mes important, qe es catala i es mallurqi  o balear no son una matexa llengo.

Lo darrer de tot, personalment vos recoman aqest blog, qe ja vos posa una mica dins es tema :http://catalibanes.blogspot.com/