Catalunya, un estat?

Catalunya mài ha estat un estat independent, i mài ha estat una nació, no va ser fins a nes reynat de Jaume I, rei de Mayòrca, Valènci, senyó de Montpeyé i comte de Barcelona .Es comtat de Barcelona se dividia am es comtats d'Empúries, Urgéy i Payàs Soberà, qe se declararen vasàys des regne d' Aragó, i és a partí d'aqí quan se pot comensà a xerra de Catalunya com a unitat i terme ADMINISTRATIU, qe va aperéxe es s XIII , i no va sé fins es 10 d'Abril de 1521 qe pogem xerrà de Catalunya en termes polítics, ja qe fou quan se va nomenà es primé virrey de Catalunya, Rosseyó i sa Cerdanya, es quals no formaven part de Catalunya , sa qual cosa desarma sa teoria catalibà de sa Catalunya Nord.En canvi Baléàs selse denomina Catalunya insular (am dos coions) i sa cosa és qe Baléàs era reyne abans i després de sa unificació des comtats de sa marca hispànica, un reyne independent. I a ses escoles , instituts, etc. mos ensenyen qe es reis no eren d'Aragó , sinó de Catalunya, i mài hi ha hagut un rei de Catalunya, per tant mài ha existit un estat, una nació catalana. Però, d'on prové es nom de Catalunya? Edo prové d'un poema escrit el 1115 i no fent referènci a lo qe noltros li deim Catalunya, sinó a sa sona oriental des pirineus, no a cap nació ni cap estat ni cap civilització super avançada ,no, i com a prova es poema matex fa referènci a Ramón Berenguer III, senyó des Pirineus.

Ets ilustres en defensa de sa nostra llengo

Hi ha hagut a lo llarg de s'històri distintes persones ilustres qe conexien o habitaven a ses nostres illes qe varen surti en defensa de sa nostra llengo, com per exemple Joan Mascaró i Fornés, doctor a s'universitat de Cambrige, o s'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

 Joan Mascaró afirmà : "Tots ets qi varem néxe a Mayòrca, [...] agraim de sa nostra llengo : a nes poble qe la crea i la conserva", lo qe ve a ser a nes mayorqins qe l'hem creada i gordada fins ara inclus a s'actualitat durant s'ocupació i represió de sa nostra llengo pes catalibans. Miguel de Unamuno, escriptor prestigios de sa llengo espanyola afirmà : "Adondequiera que voy me gusta leer en la lengua de aquel país, en Portugal por ejemplo, apenas leo sinó portugués, y ahora aquí, leo mallorquín. Pero cuidado que lo sea, y no catalán. No es que haya una gran diferencia entre ellos, pues son hermanos gemelos, pero me gusta apreciar las diferencias, más que las semejanzas" i "Los literarios mallorquines propenden a escribir, no en la lengua de su tierra, sinó en catalán. Los literarios y los intelectuales, aquí, generalmente son catalanistas." A n'aqest darre tros porem veure ja de bona ma i de confiança s'influènci des catalibans ja a finals des XIX i principis des XX qe fou una consequènci directe de sa renaxença.

I a tot axò qe diven es partits polítics?, ido callen i apelen a qe , qe sa notra llengo és es català u afirmen com un fet científic qe és indiscutible. Val , anem ara a posar diferents filòlegs de diferents ideologies polítiqes com contestarien. Número 1: un filòleg franqista:" La lengua oficial del reyno de España es la castellana, y el vasco, el catalán y el gallego son sus dialectos". Número 2 : un filòleg catalibà : "La llengua catalana és la llengua pròpia dels Països Catalans, i el valencià i el balear són els seus dialectes". Número 3 : un filòleg gonella :" Sa llengo de ses nostres illes és sa mayorqina, i es català n'és una, i es castellà una altre". Ses coses són axí, jutjau voltros matexos.

Gonelles (part 3) Català = Mayorqí ?

Desde qe va arrancar lo qe es catalibans denominen "la reneixença" s'ha fet s'idea de qe es mayorqí és un dialecte des català. Perqè però? Si es mayorqí és un dialecte, entonses no pot tenir gramàtica perqe sino seria una llengo independent; bé ido, existexen llibres de gramàtica i ortografia de mayorqí des de es 1838 i revisats es 1872, axò vol di qe es mayorqí, existex desde es 1838 com a llengo independent, ido, i es català ? vos demanau ara, sa primera gramàtica catalana la va escriure Pompeu Fabra es 1913, fins a n'aqest moment es català no existia, sino qe es autors escrivien cadaun a sa seva manera i  deien qe escrivien o llemosí o occità, no català. Però arrel de qe es català va agafa tanta força? Prime de tot a parti des victimisme durant sa dictadura franqista, segon de sa seva influènci dins de ses comunitats autònomes durant sa transició, per exemple, quant se va fe aqi s'estatut d'autonomia, on s'especifica a s'article 4 qe es català és sa nostra llengo oficial ,i no es mayorqí, perqè heu feren axi?, ido perqe ses persones encarregades d'aprovar s'estatut estaven bax s'influènci de cataluña, ara me tratareu de paranoic i tot axò, però pensau, sa constitució española va ser aprovada per referendum popular i tots es altres estatuts d'autonomia també, en canvi, a Balears i a Valènci no, perqè vos pensau axo?, perqe sabien qe es poble hi votaria en contra, i si es poble està sotmes a unes lleis provincials qe no les han aprovat ells matexos axò segons es diccionaris se diu neodictadura, i de qi?, de catalunya, i despues venen aqestes institucions qe exalten es catalibanisme i "la nostra llengua", no vos recorda de certa manera a ses joventuts hitlerianes i a sa Opera Natzionale Bailia de Benedito Mussolini, qe se dedicaven a inculcar es nazisme i es feixisme a nes més joves? Sa prova la trobam en institucions com per exemple es SEPC o "L'obra cultural balear", plens de catalibans. Però és sa nostra feina protestar, enfadarmos, i fer presió social a sa classe política, qe volguem o no, és davall influenci catalana. Axò se pot demostra en enquestes fetes , per exemple, es 1991, despues de 8 anys de "normalització lingüística", segons es Consell de Mallorca es 81% de sa població baléà trobava qe s'huaria d'ensenya mayorqí i no català, i més recent, però voreu es canvi, es 2006 aqest 81% va baxa fins a nes 62% però axi i tot a favo de qe sa nostra llengo és es mayorqí i no es català, però a qe se deu aqesta baxada? eh?, au pensau mem.

Sa pròxima entrada sirà sobre ses diferèncis entre es simbols d'identitat des catalibans i es mayorqins.

Gonelles (part2)

Bono, ara despres d'aqestes eleccions se veu qe es catalibans s'han cagat a nes calsons blaincs perqe se veuen veni es declivi des seu imperi "democratic". Ara senten sa por de perdre lo qe durant qasi 40 anys de "democraci" han imposat aqi a ses Balears i a nes resto de territoris de lo qe ells denominen "Països Catalans", un concepte nou inventat per ells, fruit segurament d'un vespre de quatre porrets. Ara pero ses coses canviaran i es feina de tots es qe encara mos poguem di mallurqins , fent hono a lo qe es propi nom indica, recupera tot lo qe durant aqests anys es catalibans mos han llevat.

Encara qe ells diguin tots es seus arguments son invents qe s'han transgiversat a la fi de qe defensasen lo seu, pero sisegui lletgint aqest blog anire posant fragments d'un llibre on desmonta una a una ses raons qe defensen es nacionalisme catala, com per exemple , per jo sa mes important, qe es catala i es mallurqi  o balear no son una matexa llengo.

Lo darrer de tot, personalment vos recoman aqest blog, qe ja vos posa una mica dins es tema :http://catalibanes.blogspot.com/

Gonelles (part 1)

Mallurquins, ja és ben hora de que mos aixequem i mos neguem a n'aquesta nova invasió de sa nostra illa. Sí, una invasió, però es temps canvien i claro, no són com a n'aquell entonses on es invasors se veien ben clarament quins eren i se pegaven d'ostis que n'hi havia per regalar i vendre, no , ara es invasors són uns que ja varen venir atrets pes paradís que és , o era , més ben dit, Mallorca. Aquests invasors no són ni més ni manco, que tots aquests externs, i mallorquins conversos, que se donen es nom de mallurquí pes simple fet de que han nascut a Mallorca, quan ,en sa meva opinió, es concepte de ser mallurquí casi que hauria de ser un títol que s'hauria de guanyar a pols.


Però de tots aquests invasors se n'han de destacar un parell, perque tots sabem que s'encant de sa nostra pàtria sempre ha atret a més d'un . Començam ido pes beligrant més fort i poderós i amb més influènci dins de s'estat espanyol i de Mallorca, mos referim a nes tan temut imperi català. Amb diferènci és es beligrant més a temer, són es que tenen sa llengo més envenenada i es que tenen més poder de conversió dins Mallorca , feim referènci a institucions com s'obra cultural balear o sa mateixa uib ses quals reben (k, capital) de catalunya, i sa pregunta és, perqué?, i casi fent-la com una pregunta retòrica; no mos olvidem però de ses agrupacions ficades tambe dins de sa política com es sepc i es partit polític de esquerra republicana de catalunya, no ets de catalunya?, edo que putes fas a Mallorca?, eh coionot?


 I per acabar amb es catalans farem referènci a tots aquests "mallurquins" conversos coneguts com independentistes, catalanistes, catalinos ,o es meu predilecte, catalufis, un missatge per tots voltros: en serio vos creis lo que defensau quan es màxim representant, Jordi Pujol,  de sa vostra causa perduda, sa independènci, ha afirmat que se li han acabat es arguments per defensar-la?, en serio?, i después vine i diguem que es mallurquí no és una llengo perfavor, que posats a dir dois també deim que catalunya entrarà l'any qui vé a nes G-20. Ara vos deix un temps perque reflexioneu damunt això i ja mos tornarem a veure a sa pròxima publicació.




PD: no fa falta ser filòleg per entendre això (L)

Or negre, govern negre

S'ha de fer especial menció a sa qüestió de ses prospecions petrolíferes aprop d'Eivissa. Sa qüestió és que, a sa votació a nes parlament balear, per mors de s'autorització a s'empresa britànica per poder fer ses prospeccions, sortí en contra per una majoria bastant clamorosa. Fins aquí tot indicava que ses prospeccions no serien gens fàcils de fer, i això se va confirmar quan a sa segona cambra de Madrid, a nes senat, també sortí la majoria en contra, però se veu que es sistema polític espanyol se pareix molt a sa merda que n'és es sistema educatiu, i amb sa majoria a nes congrés des diputats, aquestes prospeccions finalment se duran a terme a no ser que cap de qualquna de ses moltes plataformes en contra que hi ha en marxa hu impedeix.

Queda demostrat un altre pic que a Madrid a ses Illes Balears mos tenen per teni i per res més, perquè allà hi pintam menos que un plastidecor blanc, som un trosset de terra en mig d'un bassiot i també queda constanci de que es nostros representants a Madrid se dediquen quasi quasi a rascar-se sa panxa i a viure sa bona vida perquè lo que és això de dur sa veu de ses Balears a sa capital no hu fan moltbé que diguem.

 S'únic representant que va lluitar una mica per una iniciativa en contra de ses prospeccions fou Pere Sampol, represantant a sa cambra des senat de part de PSM, i se veu que sa seva iniciativa no fou inútil ja que va ser un punt clau perquè sortis una votació en contra dins aquesta cambra. Però entre tot això no hem de passar per alt sa subordinació que sofreix es PSOE-PSIB a nes PSOE de Madrid, però en vers de aixecar-se i dir sa seva veu i lo que creuen millor pes medi ambient i s'economia Pitiüsa , Balear i espanyola mateixa, diuen que sí, a tot lo que arriba de Madrid fora pensar amb que pot repercutir a ses nostres illes ja molt afectades per mesures de governants inútils.

Aquí arribam a sa conclusió de , perquè punyetes volem autonomia, govern propi i totes aquestes mariconades si després qui decideixen són es de Madrid i se passen pes forro lo que volguem es balears? Sa mesura per acabar amb això, no és fàcil però tampoc impossible, que és federalitzar s'estat espanyol i descentralitzar Madrid que pareix que se li ha pujat a nes cap això de ser sa capital.